HISTORIETAS DE PRATS

Any 1976, terrasa de ca la Pili, el Manel Deitg( pare) i el Chumeli , el vell Nardi, el Maimes gran,el Sabino, el Vicens Sela, el Ton Pau, l'americá (el meu pare) i mes gent que ara no recordo fen la tertulia al vespre en plé mes de juliol.
Parlan de fútbol que si aquest es lent que jo ficharia aquest que jo ficharia a l'altre, total que que al final el Manel Deitg diu que ell es mes rapit que el jugador del que s'estaba parlant en cuestió.
El chumeli, li diu que rès de rès que ell es mes ràpid. Es va organitzar una cursa desde devant de ca la Pili fins a l'stop de devant de l'orient, i cuan el Chumeli tot just pasaba per devant de cal Baldiri ( botiga i taller de fer jerseis, que era a on desprès i habia la primera botiga de dalt al poble dels de ca la Murción) el Manel ja era al stop, aixó sí quasi-bé el van haber de retornar dons era fumador i l'esforç de la improvisada cursa el va deixá fet pols.

ESTRESSSSSSSS

Un dia qualsevol, 7'00 hores,sona el despertador,lluito per sortir d'entre els llençols, xops de suor,conseqüència d'una nit agitada, nit de somnis entrecreuats,inquietants,l'inconscient alterat per mil i una imatges confuses,estranya barreja de por i plaer,d'esperances i quimeres,de montañas inaccessibles, d'abismes sense fi. M'assec en l'excusat, em dutxo, i em miro en el mirall mentre m'afaito, collons!!!!! quina pinta noi ......
Correns cap a la feina,agafo l'ascensor i em trobu amb la veina del 3º-1ª, bon dia, res, sembla que parlir amb les pareds.
L'entrada a la ronda de dalt de Barcelona com sempre a reventar, paciencia el Basas a Catalunya radio ens u fará mes distret, però si ja no hi es el Basas, res Rac 1 amb el Basté, bueno els lluminosos diuen que en tenim per 20 minuts fins la sortida 15, au!!! telefono i...señor Perez arribaré tard, uns deu minuts, el trafic, sen fa carrec oi?.
Com añoro viure a Prats, entraba a treballar a la fusteria del pare i el padri Enric a les 8, el despertador a les 7'40 donava tems d'anar a l'orient a fer el tallat i a les 8 menys 5 ja era a la feina.
Dinar cada día a casa amb el menjar que preparaba la mare Adela( la millor cuinera del mon), desprès a fer el café i la partida del truc a ca la Pili i a les 2'30 al tajo fins les 20'00h.
Ducha, sopar i cap al frankfurt a jugar a pimpom,i fer petá la xerrada amb els colegas..

EL MEU AMIC JORDI

Mitjans dels anys setanta terrassa de ca la Pili.
Apareix una parella de la Guardia Civil de paisà i conviden al Jordi d'olost a pujar al cuartelillo.
Ell s'hi nega i els guardias marxen.
Al cap de 1/2 hora aprareixen de nou ara vestits amb l'uniforme i el tricornio.( si no has volgut pujar per collons ara pujarás per els galons).
El Jordi els diu que ell no ha fet res i que ya n'está fins els collons de que cada cop que pasa alguna cosa al poble el señalin com a culpable.Alguns d' els que erem allá ens posem depart del Jordi peró La Guardia Civil insisteix en emportalsel, un d'ells l'agafa per el braç de malas maneras i el Jordi l'hi fot un cop de puny que li trenca el nas.No cal dir que al final se'l varen emportar al cuartelillo.
Logicament al cap de un quart ja no es parlava de res mes al poble,i mica en mica es varen anar fen " corrillos"que no era just que sempre els tocaba als mateixos, que ja ni havia prou....
En aquell temps l'alcalde de Prats era el Peixater ( el guixaire) i gran part del poble li insistí que demanes la llibertat del Jordi, també al jutje de Pau que era el Montanyá( pare del Lluis i el Ramon)els dos varen pujar al cuartel i cuan varen baixar varen dir que no si podia fer res dons havia agredid a l'autoritat.
Una 300 persones començarem a manifestarnos per el poble acaban devant del cuartel i cridant
VOLEM AL JORDI SI NO ENS EL DONEN ENS EL PENDREM.
El cuartelillo estaba tancat a cal i canto, i despres d'una estona va sortir el PEÑA el que portaba mes anys de guardia a Prats, a parlar amb L'alcalde que davant la presió dels ciutadans formaba part de la manifestació, peró res de res al cap d'una hora tothom cap a casa a sopar.
Mentres-tant pujaven reforços de la Capitania de Moià ( que era de on depenia el cuartel de Prats ).
I a mitja nit s'el van emportar cap a Manresa, dos dias després el Jutge l'enviá a la Pressó Modelo de Barcelona, a on var compartir celda amb l'actor Albert Boadella integrant de la compañia de teatre Els Setze Jutges.

HISTORIETAS DE PRATS

Jo debía tindre 9 u 10 anys,es celebraven les 6 hores de resistència de motocròs en un circuit que arrencava per el costat nord de la fabrica del Obradors passant per la font de la roca d'ambràs,
passava per el costat dret de la Caseta, pujadors de Sant Sebastià, la Cadira del Galceran, el Grau i tornava a baixar fins a l'explanada de darrera de cal Obradors. Quan es portaven 5 u 6 voltes,l'equip format per el Quico Cruells i el Josep Mª Salvans (de Sant Bartomeu del Grau) ja anaven primers.
Jo sempre volia està en tots el fregat's i em varen donar una feina, marcava la ratlle de cals (amb una regadora) que separava els boxes de la pista, els equips que competian em regalaven vàles per anar al bar a buscar entrepans y coca-coles i m'ho passava d'alló mes bé.Aixó si jo feina la meva feina.
Quan faltaven aproximadament una hora perquè acabés la cursa el Salvans que era el que corria el relleu en aquells moments no passa per la línia d'arrivada, tornen a passar els que anàvem dels primers i el Salvans enlloc, ja veus el Quico Cruells corren a peu a fer el circuit i s'el trobe al pujadors de San Sebastià aturat. L'averia era del plat magnètic el Quico ho arreglar en qüestió de segons i van reempendre la cursa, al final varen quedar crec que entre els 5 primers.
A les tertúlies dels bar's es comentava que si l'hi hagués passat al Quico haurien guanyat la cursa però esclà el Salvans no sabia Massa de mecànica.
Mala sort.

HISTORIETAS DE PRATS

A principis dels anys 70, a Prats hi havia una autèntica falera per les curses de coches( pujades en costa), Trial y Motocros.
Pocs anys abans es va creà el club Amics del Motor del Lluçanes, que tenia la seve seu a la Plaça Nova al costat de cal Patàfi.
El Nen màia( o maya ) treballava d'aprenent a cal farrè Cruells, y era molt afeccionat al trial,ell feia els seus "pinitos"amb una Gilera ( ara es mòto de coleccionista ) que li habìa fet un manillar de trial amb cuatre ferros del talller.
Arrivat un día vare comentar que es comprava una cota 247 ( Montèsa de trial ), a les tertulies de cala pili i de la fasina no es paralava de res més durant un parell o tres de mesos, finalment la cota 247 va arrivar i a devant de cal farré no s'hi cabía, era plé de gent mirant com el Nen màia obria la gran caixa de cartrò que resguardava la moto.

NO M'AGRADA

Ahí a la nit escoltan "Tu Dirás" a Rac1, m'assabento, que graban una cançò per posar al inici dels partits mès importants del Barça. La cançò en questió,Boig per tú de Sau.
Han fet una versió cambiant part de la lletra.(I tot aixó amb el vist i plau del Pep Sala).
Que voleu que us digui, soc culé com el que mès, peró aixó de destroçá una cançó mítica com aquesta no em sembla gens bé.

NO ESTEM SOLS

Quan la incertesa s'apodera d'un mateix,
quan tot i està envoltat de gent incloent la familia, et sens tan sol...
quan las circuntancies et fan sentir tan miserable..tan poqueta cosa....
quan et veus incapaç de resoldre els entrebancs quotidians per petits que siguin...
quan l'aire es fa tan dens al teu voltant que t'afogues...
quan veus que ets incapaç de controla els teus propis sentiments....
quan el silenci et fa por....
quan penses que sempre t'equivoques...
quan penses que ningú t'enten...
que ja ningú t'estima...
que no saps que hi fas aquí..............................................

Tanca els ulls i mira enrere...i veuràs que el teu camí esta sembrat de moments de goig...de
tendresa...d'amor...d'experiencies forjades a foc dins el teu cor.

Veuràs que hi ha molts que et necessiten...i que no els pots deixar sols...per això et demano que t'aixequis.... i que et quedis aquí.

T'ESTIMO